31 de agosto de 2009

Correspondencia Xec Marquès-Anna Rossell (26-08-2009)

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL
(A CONTINUCACIÓN DEL TEXTO CATALÁN SIGUE EL ESPAÑOL)


Xec Marquès amb Glòria Rodoreda, Manolo Ávila i Giovanni Albertocchi: sopar a la casa d'El Masnou, juliol 2008 / Xec Marquès con Glòria Rodoreda, Manolo Ávila y Giovanni Albertocchi: cena en su casa de El Masnou, julio 2008

Català:

Conakry, 26 d'agost 2009

Benvolguda Anna,

m’enganxo aviat per no perdre el fil. Ahir, després de la teva trucada amb el Manolo en off, me’n vaig anar a dormir, hi havia una mica de vent i treballar amb la flama insegura de l’espelma no m’abellia. Em vaig dir m’aixecaré aviat per aprofitar la llum. Però, cansat i mandrós, no ho he fet. El matí, tot el món ja és en marxa i espero una mica de tranquil·litat (només demano no ser interpel·lat) durant una estona.

Imaginem que el text sagrat és com una pintura, un poema, una mena d’obra d’art. Llavors no es tracta d’exemples, de contes morals, sinó d’un altre gènere literari. No és una intenció moral la primera, sinó una intenció “reveladora”, inspiradora... El text sagrat suposa que la realitat nostra, la història, té un origen i un fi. La Bíblia la podem imaginar com una mena de diàleg entre la persona de fe, oberta a la transcendència, moguda per la recerca de sentit últim, i una espurna de sentit, de transcendència, de Déu, que s’imposa a ella i no coincideix amb la seva pròpia necessitat de Sentit. D’alguna manera, la primera reflexió és comprendre aquesta distància que s’intueix entre "soi" i l’altre... l’Altre. L’Altre proper i inaccessible al mateix temps. Déu es passeja amb el primer hom@ en el jardí de l’Edén, però al mateix temps té la seva “chasse gardé”, hi ha l’arbre prohibit. L’home participa de Déu però no s’hi confon, l’arbre prohibit és el de la coneixença, de la vida. La segona reflexió és, penso: entre “soi” i “soi” hi ha un buit, un forat (qüestió de costelles) i l’hom@ no troba en tota la creació, fins i tot en la seva “intimitat” amb Déu, la parella que li convé. Fins que l’Altre li dóna l’altre i la Creació. Així s’acaba per iniciar la història.

Hi ha una manca, una absència, una parcialitat en un “semblant” d’un tot. L’hom@ és home i dona; l’hom@, és l’un i l’altre. No es pot ser, idò, sense la RELACIÓ. I aviat es descobreix que la RELACIÓ és necessitat, idò realitat i conquesta. I en aquesta distància s’infiltra el “pecat”, el “tentador@”. Justament per negar la relació insinuant mecanismes de dominació i de negació de l’altre. Citant el catecisme de l’Església, en la seva darrera encíclica, Benet recorda : “Ignorer que l’homme a une nature blessée, inclinée au mal, donne lieu à des graves erreurs dans le domain de l’éducation, de la politique, de l’action sociale et des moeurs. A la liste des domaines où se manifestent les effets pernicieux du péché, s’est ajouté depuis longtemps déjà celui de l’économie".

Jo afegiria que buscar un origen de gènere a això que anomenem pecat no té cap sentit. No necessitem un nou text tot canviant el vell. Canviar la lletra, la paraula, el text sagrat, és com intentar manipular una pintura, un poema. Com Paraula Revelada, cert, el text, el mot, l’expressió és relativa. Però l’expressió, el mot, el text no es poden canviar. Els podem traduir. L’expressió i la reflexió religiosa tenen altres camins: la mística, l'espiritualitat, la teologia per alliberar la Paraula de la Bíblia. Però la Bíblia necessita ser ella mateixa, rebuda, escoltada per poder revelar la paraula que inspira, acompanya, unifica la raó humana en “quête” de Veritat i de Vida.

D’altra banda, afrontar un text considerant-lo Paraula Revelada imposa una distància que no permet de manipular-lo com si es tractés d’una eina ideològica. Els fonamentalismes s’apropien del text sagrat com manipulen Déu, despullant l’Una i l’Altre de la transcendència que fonamenta la llibertat.

Em sembla que, fins i tot en el marc cultural del patriarcat, la relectura que podem fer avui del text en qüestió és la de la instrumentalització del feble. El Maligne pren la criatura per tocar el fort (Déu), i escull la dona per tocar l’home. El tema és, idò, el de la manipulació. I el Mal manipula allà on és més fàcil de fer-ho. No hi ha un origen de gènere en el pecat, sinó la fragilitat pròpia de la naturalesa humana, sotmesa a la tensió entre l'ésser i el voler ésser; entre l’ésser-jo i l’ésser-en-relació.

Les cultures i les dinàmiques socials poden transformar els paradigmes de força-feblessa, de dominació-submissió. I la història passada i contemporània ens ensenya que el gènere femení és “normalment” feble i sotmès. Però també podem llegir la història trobant que la feblesa masculina disfressada de força (orgull i domini) ha produït i produeix el Mal i un dels paradigmes d’aquest mal és el de fer caure sobre el feble del moment la CULPA.

I per veure que no es tracta només d’una qüestió de gènere podem considerar la culpabilització dels "pobres", dels "marginats" quan els equilibris socials i polítics dels “rics” estan en joc. Llavors són els immigrants els qui produeixen desordre. El Mal, l’Amenaça, no són un ordre econòmic i una mundialització al servei de la reproducció de la riquesa dels ja rics, sinó l’existència de pobres i marginats, de països “subdesenvolupats” i dels sistemes polítics resistents a l’occidentalització de la democràcia liberal.

Apa noia, quin discurs.

Bona lectura.

Xec

***


CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (Traducción al español de Anna Rossell)

Conakry, 26 d'agost 2009

Apreciada Anna,

me engancho enseguida para no perder el hilo. Ayer, después de tu llamada con la voz de Manolo en off, me fui a dormir; había un poco de viento y trabajar con la llama insegura de la vela no me apetecía. Me dije a mí mismo: me levantaré temprano para aprovechar la luz. Pero, cansado y perezoso, no lo he hecho. Por la mañana todo el mundo se pone en marcha y yo espero un poco de tranquilidad (sólo pido que no me requiera nadie) durante un ratito.

Imaginemos que el texto sagrado es como una pintura, un poema, una especie de obra de arte. Entonces no se trata de ejemplos, de cuentos morales, sino de otro género literario. No es una intención moral la primera, sino una intención "reveladora", inspiradora... . El texto sagrado supone que nuestra realidad, la historia, tiene un origen y un fin. La Biblia la podemos imaginar como una especie de diálogo entre la persona de fe, abierta a la trascendencia, movida por la búsqueda del sentido último, y una chispa de sentido, de trascendencia, de Dios, que se impone a ella y no coincide con su propia necesidad de Sentido. De alguna manera, la primera reflexión es comprender esta distancia que se intuye entre "soi" y el otro... el Otro. El Otro cercano e inaccesible al mismo tiempo. Dios se pasea con el/la primer@ hombre por el jardín del Edén, pero tiene su "chasse gardé", el árbol prohibido. El hombre participa de Dios pero no se confunde con Él, el árbol prohibido es el del conocimiento, el de la vida. La segunda reflexión es, pienso: entre "soi" y "soi" hay un vacío, un agujero (cuestión de costillas) y el/la hombre no encuentra en toda la creación, incluso en su "intimidad" con Dios, la pareja que le conviene. Hasta que el Otro le da el otro y la Creación. Así se inicia la historia.

Algo falta, hay una ausencia, una parcialidad en algo que "parece" un todo. El/la hombre es hombre y mujer; el/la hombre es el/la un@ y el/la otr@. Porque no se puede ser sin la RELACIÓN. Y pronto se descubre que la RELACIÓN es necesidad, así pues realidad y conquista. Y en esta distancia se infiltra el "pecado", el "tentador@". Justamente para negar la relación insinuando mecanismos de dominación y de negación del otro. Citando el catecismo de la Iglesia, en su última encíclica, el Papa recuerda:“Ignorer que l’homme a une nature blessée, inclinée au mal, donne lieu à des graves erreurs dans le domain de l’éducation, de la politique, de l’action sociale et des moeurs. A la liste des domaines où se manifestent les effets pernicieux du péché, s’est ajouté depuis longtemps déjà celui de l’économie”.

Yo añadiría que buscar un origen de género a lo que llamamos pecado no tiene ningún sentido. No necesitamos un texto nuevo que cambie el viejo. Cambiar la letra, la palabra, el texto sagrado, es como intentar manipular una pintura, un poema. Como Palabra Revelada, ciertamente, el texto, la palabra, la expresión, es relativa. Pero la expresión, la palabra, el texto no se pueden cambiar. Los podemos traducir. La expresión y la reflexión religiosa tienen otros caminos: la mística, la espiritualidad, la teología para liberar la Palabra de la Biblia. Pero la Biblia necesita ser ella misma, recibida, escuchada para poder revelar la palabra que inspira, acompaña, unifica la razón humana en "quête" de Verdad y de Vida.

Por otro lado, afrontar un texto considerándolo Palabra Revelada impone una distancia que no permite manipularlo como si se tratara de una erramienta ideológica. Los fundamentalistas se apropian del texto sagrado igual que manipulan a Dios, despojando a una y a otro de la trascendencia que fundamenta la libertad.

Me parece que, incluso en el marco cultural del patriarcado, la relectura que podemos hacer hoy del texto en cuestión es la de la instrumentalización del débil. El Maligno se sirve de la criatura para debilitar al fuerte (a Dios), y escoge a la mujer para debilitar al hombre. El tema es pues el de la manipulación. Y el mal manipula allí donde le es más fácil hacerlo. No hay un origen de género en el pecado, sino la fragilidad propia de la naturaleza humana, sometida a la tensión entre el ser y el querer ser, entre el ser-yo y el ser-en-relación.

Las culturas y las dinámicas sociales pueden transformar los paradigmas de fuerza-debilidad, dominación-sumisión. Y la historia pasada y contemporánea nos enseña que el género femenino es "normalmente" débil y sometido. Pero también podemos leer la historia interpretando que la debilidad masculina disfrazada de fuerza (orgullo y dominio) ha producido y produce el Mal y uno de los paradigmas de este mal es el de hacer recaer la CULPA sobre el débil del momento.

Y para ver que no se trata sólo de una cuestión de género podemos considerar la culpabilización de los "pobres", de los "marginados" cuando los equilibrios sociales y políticos de los "ricos" están en juego. Entonces son los inmigrantes los que producen desorden. El Mal, la Amenaza, no son un orden económico y una mundialización al servicio de la reproducción de la riqueza de los ricos, sino la existencia de pobres y de marginados, de países "subdesarrollados" y de los sistemas políticos resistentes a la occidentalización de la democracia liberal.

¡Hala, chica, menudo discurso!

Buena lectura.

Xec