2 de mayo de 2011

CORRESPONDENCIA ANNA ROSSELL-XEC MARQUÈS (02-05-2011)

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL / CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL

Al texto catalán sigue su traducción al español
*
Català

Conakry, 28 abril 2011


Benvolguda, no he pogut acabar la carta. [...]. La carta està embastada, és com una mena de guió; ja miraré de desenvolupar-la i trobar avui un moment per passar pel cíber.

Benvolguda i estimada del Masnou i de per tot arreu:

Vaig directament al tema. Segurament els principis ètics son primers en la història de les idees i de les reflexions humanes a la idea d’un déu únic. I segurament, també, la idea del déu únic no és primer que la necessitat d’un fonament ètic o moral.

Xec Marquès (jersei marró) amb membres de l'ONG VOLS de Barcelona i de Mataró / Xec Marquès (jersey marrón) com miembros de la ONG VOLS de Barcelona y de Mataró


Pel creient Déu és fonament de moral (no només). El principi és una conseqüència de la fe en Déu. I en la recerca de Déu troba, el creient, una font d’inspiració moral. Una font dinàmica i creadora.

Estic d’acord que avui el fonament universal de l’ ètica no pot ser la confessió d’un déu. Però avui també hem de reconèixer que els principis ètics universals sofreixen d’una mena d’orfandat i també que l’apadrinament d’una moral per un déu no sempre i en tot lloc és espai de diàleg i de pau.

Per això em sembla important que en el diàleg i la recerca, que només es pot fer entre tots i totes, ni la confessió d’un déu, ni la recerca d’una ètica universal sense [déu] esdevinguin dogmes i arguments a fer entrar en joc.

Per al creient que jo sóc, la fe en Déu no m’estalvia cap esforç d’intel•ligència ni em sostreu a la necessitat del diàleg i de l’escolta de l’altre.

Desitgem molta sort i ventura.


Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (02-05-2011)
Traducción al español de Anna Rossell
 
Apreciada Anna, no he podido acabar la carta. [...]. La carta está hilvanada, es como una especie de guión; ya intentaré desarrollarlo y encontrar hoy un momento para pasar por el ciber.


Apreciada y querida de El Masnou y de todas partes,

voy directamente al tema. Seguramente los principios éticos preceden en la historia de las ideas y de las reflexiones humanas a la idea de un dios único. Y también seguramente la idea del dios único no es anterior a la necesidad de un fundamento ético o moral.

Para el creyente, Dios es fundamente de moral (no sólo). El principio es una consecuencia de la fe en Dios. Y en la búsqueda de Dios encuentra el creyente una fuente de inspiración moral. Una fuente dinámica y creadora.

Estoy de acuerdo en que hoy día el fundamento universal de la ética no puede ser la confesión monoteista. Pero hoy también debemos reconocer que los principios éticos universales sufren una especie de orfandad y también que el apadrinamiento de una moral por un dios no siempre y todas partes es espacio de diálogo y de paz.

Por esto me parece importante que en el diálogo y la búsqueda, que sólo puede hacerse entre tod@s, ni la confesión de un dios, ni la búsqueda de una ética universal sin [dios] se conviertan en dogmas ni argumentos que se hagan entrar en juego.

Para el creyente que yo soy, la fe en Dios no me ahorra ningún esfuerzo de inteligencia ni la necesidad del diálogo y de escuchar al otr@.

Deséame mucha suerte y ventura.

Xec