12 de junio de 2011

PARA ANALAURA FEDERICO, MI ÚLTIMA CONTERTULIA, ESTE POEMA

*
Al original catalán sigue su traducción al español

(Catalán)


Em dol la teva veu
a les entranyes
de la substància meva
que et somia,
perquè no ets de carn.
Les teves papallones
se’m tornen escarabats
quan em desperto,
i les teves mans
em resulten de drap
quan traspasso el llindar
de la vigília,
brutalment imposada.

Em dol el cos,
i l’ànima que em falta
per poder existir.
La meva idea
ha de poder portar-te al món
de les realitats vives,
deixar-te córrer i fer,
i estimar,
i estimar-me.

Però jo només et penso
des del llindar del somni
on tu romans reclòs
per causa meva.

© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)

(Español)

Me duele tu voz
en las entrañas
de la sustancia mía
que te sueña,
porque no eres carne.
Tus mariposas
se vuelven cucarachas
cuando despierto,
y tus manos
resultan ser de trapo
al traspasar el umbral
de la vigilia,
impuesta brutalmente.

Me duele el cuerpo
y el alma que me falta
para ser.
Mi idea
ha de poder llevarte al mundo
de realidades vivas,
dejarte ir y venir,
y amar,
y amarme.

Pero yo te pienso sólo
desde el umbral del sueño
donde estás recluido
por mi causa.


© Anna Rossell (Del poemario Anna Rossell, La veu per companya)

© de la traducción Anna Rossell