17 de julio de 2013

PARA ENRIC SANÇ I FERRANDIS, ÚLTIMO SEGUIDOR DE ESTE BLOG

*
(Català) 
Versión española a continuación                                      (A Bertolt Brecht)

O Deutschland, bleiche Mutter!
Wie haben deine Söhne dich zugerichtet
Daß du unter den Völkern sitzest
Ein Gespött oder eine Furcht!


Alemanya, mare, vexada pels teus fills,
entre els pobles del món motiu d’escarni
o xifra de l’horror!, els meus germans
m’han estigmatitzat, s’han alçat contra mi,
m’han deportat, m’han dit qui sóc, fabricat
una nova identitat. On viuré, si la meva llengua
s’ha girat en contra meu? On, si m’han arrabassat
allò que sóc? On, si la meva terra no m’acollirà
en el seu si després de mort?

Alemanya, mare, vexada pels teus fills,
recorda’t de mi, quan hauré mort.

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)
*
*
(Español)                                                                 (A Bertolt Brecht)

O Deutschland, bleiche Mutter!
Wie haben deine Söhne dich zugerichtet
Daß du unter den Völkern sitzest
Ein Gespött oder eine Furcht!


¡Alemania, madre, vejada por tus hijos,
entre los pueblos del mundo motivo de escarnio
o cifra del horror!, mis hermanos
me han estigmatizado, se han alzado contra mí,
me han deportado, me han dicho quién soy, fabricado
una nueva identidad. ¿Dónde viviré, si mi lengua
se ha vuelto contra mí? ¿Dónde, si me han arrebatado
lo que soy? ¿Dónde, si mi tierra no me acogerá
en su seno cuando muera?

Alemania, madre, vejada por tus hijos,
acuérdate de mí, cuando haya muerto.

© Anna Rossell (Del poemario: Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)

2 comentarios:

Enric Sanç dijo...

Molt bon poema, Anna. Emotiu i entranyable. A més a més tinc família a Alemanya. Gràcies i una forta abraçada

Unknown dijo...

Gràcies pel teu comentari;suposo que coneixes Brecht, doncs.Una abraçada.