16 de julio de 2013

PARA MARIAN RAMÉNTOL I ALICIA ROSSELL, ÚLTIMAS AMIGAS SEGUIDORAS DE ESTA TERTULIA

*
(Català)

L’espitllera ha deixat de ser-nos
esperança. Ja no plora el nadó,
però la mare l’estreny
contra el seu pit.

Aigua, ha dit encara,
un altre cop.

I s’ha fet definitivament
de nit al vagó. I el tren de bestiar
s’ha mogut altra vegada,
lentament.

Com si no hagués arribat al seu destí,
encara.

© Anna Rossell (Del poemari Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)
*
*
(Español)

La rendija ha dejado de sernos
esperanza. Ya no llora el bebé,
pero su madre lo estrecha
contra el pecho.

Agua, ha dicho aún,
una vez más.

Y se ha hecho definitivamente
de noche en el vagón. Y el tren de carga
se ha movido de nuevo,
lentamente.

Como si no hubiera llegado a su destino,
aún.

© Anna Rossell (Del poemario, Auschwitz-Birkenau, El verger dels bedolls)