9 de enero de 2014

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (08-01-2014)/
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (08-01-2014)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Català
*
*
Xec Marquès amb els/les seus/ves nens/es al pati de casa seva, a Conakry (2010) / 
Xec Marquès con sus niños/as en el patio de su casa de Conakry (2010)
*
Conakry, 8 de gener de 2014

Benvolguda i estimada :

El teu darrer correu del 17/12/13 està amarat de la teva experiència de cinc setmanes a Mèxic. I, pels correus que vaig anar rebent i pel que et conec, entenc que, quan vas escriure, estiguessis “desorientada, a mig camí entre allò conegut i el desconegut que m’atrau per enigmàtic i provocador, incitador a la reflexió en tant que qüestiona allò familiar i proper”. I són ben lluny en l’espai i en el temps les imatges i els textos que t’han colpit tant. L’antropologia era també una de les meves opcions quan estudiava el moment d’escollir el que volia estudiar a la universitat, però els salesians necessitaven mes aviat títols de ciències i vaig optar per a la biologia. I és que per a poc que hom estigui interessat i atret per el misteri de la natura humana l’altra diferent es presenta com un món fascinant a descobrir. La meva atracció à l’Àfrica, segurament s’alimenta en la meva infància amb les imatges de la revista “Mundo Negro” i el munt de curiositats que suscitaven en el meu esperit. I estic content d’haver rebut una formació que, enlloc de fixar una identitat, tancant finestres i aixecant muralles, m’ha obert portes i posat fonaments per trobar l’altre diferent i ser conscient que “hem d’aprendre humilitat, perquè no estem sols/es al món amb la nostra veritat; cada grup cultural té la seva. L’esperit antropològic ens dóna la distància de l’objectivitat, necessària per eliminar tot fonamentalisme al món”.
*
El que tu anomenes esperit antropològic trobo que ens dóna primer de tot la mesura de la pròpia subjectivitat que sense negar la pròpia veritat suscita la passió per una veritat que mai es posseïda plenament i que només es pot construir en diàleg. I és un gran privilegi poder trobar l’altre des d’aquest esperit.
El que tu anomenes distància de l’objectivitat ho entenc com la tensió que ens habita i que no es satisfà amb la pròpia subjectivitat i deixa espai per a la recerca de la veritat. També és el que tu anomenes humilitat. No hi ha un JO, una cultura, una expressió dels valors i de l’organització social que esgoti el seny creatiu de l’esperit humà i faci possible una autosuficiència on l’un esdevé el sol qui il·lumina i  l’altre el cos obscur que ha de ser il·luminat per a tenir dret a l’existència.
I és veritat que al llarg de la història hi ha personatges, institucions, cultures i Estats que s’han considerat el sol que il·lumina i enllà tot són tenebres. I avui hi ha ideologies i institucions que continuen creient-se el melic del món i “extra eclesia nulla salus”, com es deia abans d’aquesta institució i avui es pot dir de tantes altres.
*
Però el que voldria reflexionar en aquesta carta és un altra tipus de trobada entre persones, cultures, economies i estats, que no tenen res a veure amb aquesta trobada nostra amb l’altre i l’esperit antropològic. Trobades motivades per desitjos i necessitats molt més bàsics i molt poc espirituals.
Eren “conquistadores” els que van travessar l’Atlàntic, era una “corona” i entre ells eren també “desamparados”, i per a cadascú l’altre, l’altra terra i els homes i dones que les habitaven, poc comptaven. I entre ells, alguns “misioneros”. I entre tots ells, en cada categoria, alguna persona d’esperit més desvetllat i antropològic. I per això, després de més de dos mils anys, encara viatjant a Mèxic es poden trobar traces d’una altra cultura i homes i dones que la conreen i miren de fer-la viure.
Aquesta trobada es fa des d’un esperit de rendibilitat financera, de màxim profit i de manteniment del sistema que ha fet del capital el nou rei SOL (conquistadores y coronas). La trobada també és, també, la de “desesperados” a la recerca de què viure o fugint del mal viure.

Dels primers no es pot esperar cap esperit antropològic, humanitari, humil, capaç d’engendrar una trobada generadora de diàleg i d’enriquiment humà, cultural o social.
De la segona, constatem que si per a molta gent, la mobilitat dels pobres a la recerca de vida, provoca tensió, per a algunes persones esdevé un lloc de trobada amb l’altre/a i de confrontació amb la realitat d’un món dividit i engendrador d’exclussió i de violència.
Si en el passat la trobada de l’Occident amb la població d’Amèrica i de l’Àfrica es va fer amb violència i voluntat de domini, avui l’Occident continua convertint la trobada amb l’altre/a diferent en una lluita violenta: i sobre l’emigrant africà es fa violència des de la sortida del seu poble per assolir el somni europeu fins a la seva arribada per a fer valdre la seva dignitat i la seva causa; el blanc europeu fa violència amb els seus esforços per impedir el viatge del desesperat i una vegada arribat a la frontera per a excloure’l i reduir-lo a una amenaça perillosa.
Com tu n’has fet l’experiència, és en la capacitat de mobilitat que les persones i les cultures es retroben; també és així com les experiències de cadascú i les esperances de cada poble poden generar un nou espai comú i posar nous reptes a la cultura. Perquè la cultura s’engendra allà on les persones i els pobles es plantegen les qüestions fonamentals de l’existència, del sentit de la vida i de la seva relació amb els/les altres i amb el cosmos.
*
Trobo que el drama del nostre temps és el context que s’ha creat de tensió i de violència entre els pobles, els Estats i les religions, que fa que la mobilitat i la diferència es percebin com un risc, una amenaça, i esdevinguin un espai de manipulació, on els interessos econòmics per a uns i ideològics per a d’altres troben un terreny propici per a dividir i imposar-se.
El panorama de conflictes actuals és desesperançador. El darrer, del que els mitjans parlen molt poc és el de la República Centreafricana: especuladors, polítics, fanàtics i interessos d’Estat han creat un còctel on els incendiaris esdevenen bombers i les víctimes no tenen més remei que acollir-los amb resignació.
Les veritats que avui poden crear la cultura que el món necessita per viure i que són els llocs del diàleg, no només dels valors dels que cadascú és portador, sinó també de la pròpia història amb les seves tragèdies i les seves conquestes, les veritats que ningú posseeix en exclussiva i absolutament, em semblen ben definides, de manera negativa, pel Papa Francesc en la seva primera gran reflexió oferida a totes les persones de bona voluntat (les cito en francès, que és la versió que tinc):
- Non à l’économie de l’exclusion [No a l'economia de l'exclussió]
- Non à l’idolâtrie de l’argent [No a la idolatria dels diners]
- Non à l’argent qui gouverne le monde [No als diners que governen al món]
- Non a la disparité sociale qui engendre violence [No a les diferències socials que engendren violència]
*
Potser se'n poden afegir d’altres negatives, però, em sembla que hi ha uns NOs que es poden arreplegar. En el moviment per dir amb què no estem d’acord descobrim l’acord en els valors fonamentals amb els SÍ de cada cultura i de cada poble a la VIDA, a la JUSITÍCIA, a la PAU i al VALOR de cada persona.
I trobo que ja n’hi ha prou per aquesta nova carta, que només toca la primera part de la teva de desprès del viatge més enllà de les teves fronteres i del camí de la recerca de l’humà.

Xec
*
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (08-01-2014), Traducción al español de Anna Rossell 
*
Estimada y querida:

Tu último correo del 12/17/13 está empapado de tu experiencia de cinco semanas en México. Y por los correos que fui recibiendo y por lo que te conozco entiendo que cuando escribiste estuvieras "desorientada, a medio camino entre lo conocido y lo desconocido, que me atrae por enigmático y provocador, incitador a la reflexión en tanto que cuestiona lo familiar y cercano". Y están bien lejos en el espacio y en el tiempo las imágenes y los textos que tanto te han impresionado. La antropología era también una de mis opciones cuando llegara el momento de escoger lo que quería estudiar en la universidad, pero los salesianos necesitaban más títulos de ciencias y opté por la biología. Y es que para aquél que esté interesado y se sienta atraído por el misterio de la naturaleza humana, el otro, diferente, se presenta como un mundo fascinante por descubrir. Mi atracción por África seguramente se alimentó en mi infancia con las imágenes de la revista "Mundo Negro" y el montón de curiosidades que éstas suscitaban en mi espíritu. Y estoy feliz por haber recibido una formación que, en lugar de fijar una identidad, cerrando ventanas y levantando murallas, me ha abierto puertas y puesto cimientos para encontrar al otro diferente y ser consciente de que "tenemos que aprender humildad, porque no estamos solos/as en el mundo con nuestra verdad; cada grupo cultural tiene la suya. El espíritu antropológico nos da la distancia de la objetividad , necesaria para eliminar todo fundamentalismo en el mundo".
*
Creo que lo que tú llamas espíritu antropológico nos da primero la medida de la propia subjetividad sin negar la propia verdad suscita la pasión por una verdad que nunca se posee plenamente y que sólo se puede construir en el diálogo. Y es un gran privilegio poder encontrar al otro desde este espíritu.
Lo que tú llamas distancia de la objetividad lo entiendo como la tensión que nos habita y que no se satisface con la propia subjetividad y deja espacio para la búsqueda de la verdad . También es lo que tú llamas humildad. No hay un YO, una cultura, una expresión de los valores y de la organización social que agote el juicio creativo del espíritu humano y haga posible una autosuficiencia donde uno se convierte en el sol que ilumina y la otra en el cuerpo oscuro que debe ser iluminado para tener derecho a la existencia.
Y es verdad que a lo largo de la historia hay personajes, instituciones, culturas y Estados que se han considerado el sol que ilumina y más allá todo son tinieblas. Y hoy hay ideologías e instituciones que se siguen creyendo el ombligo del mundo y "extra Eclesia nulla salus", como se decía antes de esta institución y hoy se puede decir de tantas otras.
*
Pero en esta carta quisiera reflexionar sobre otro tipo de encuentro entre personas, culturas, economías y Estados que no tienen nada que ver con este encuentro nuestro con el otro ni con el espíritu antropológico. Se trata de encuentros motivados por deseos y necesidades mucho más básicos y muy poco espirituales.
Eran "conquistadores" los que atravesaron el Atlántico, era una "corona" y entre ellos eran también " desamparados", y para cada uno de ellos el otro, la otra tierra y los hombres y mujeres que las habitaban, poco contaban. Y entre ellos, algunos "misioneros". Y entre todos ellos, en cada categoría, alguna persona de espíritu más despierto y antropológico. Y por eso, después de más de dos mil años, aún viajando a México se pueden encontrar trazos de otra cultura y de hombres y mujeres que la cultivan y tratan de hacerla vivir.
Este encuentro se realiza desde un espíritu de rentabilidad financiera, de máximo provecho y de mantenimiento del sistema que ha hecho del capital el nuevo rey SOL (conquistadores y coronas). El encuentro es, también, el de "desesperados" en busca de qué vivir o huyendo del mal vivir.
De los primeros no se puede esperar ningún espíritu antropológico, humanitario, humilde, capaz de engendrar un encuentro generador de diálogo y de enriquecimiento humano, cultural o social.
De la segunda, constatamos que si para mucha gente, la movilidad de los pobres en busca de vida, provoca tensión, para algunas personas se convierte en un lugar de encuentro con el/la otro/a y de confrontación con la realidad de un mundo dividido y engendrador de exclusión y de violencia.
Si en el pasado el encuentro de Occidente con la población de América y de África se hizo con violencia y voluntad de dominio, hoy Occidente continúa convirtiendo el encuentro con el/la otro/a diferente en una lucha violenta: y sobre el emigrante africano se hace violencia desde la salida de su pueblo para alcanzar el sueño europeo hasta su llegada para hacer valer su dignidad y su causa, el blanco europeo ejerce violencia con sus esfuerzos para impedir el viaje del desesperado y, una vez llegado a la frontera, para excluirlo y reducirlo a una amenaza peligrosa.
Como tú misma has podido experimentar, es en la capacidad de movilidad lo que hace que las personas y las culturas se reencuentren, también es así como las experiencias de cada uno y las esperanzas de cada pueblo pueden generar un nuevo espacio común y poner nuevos retos a la cultura. Porque la cultura se hace allí donde las personas y los pueblos se plantean las cuestiones fundamentales de la existencia, el sentido de la vida y su relación con los/las demás y con el cosmos.
*
Creo que el drama de nuestro tiempo es el contexto que se ha creado de tensión y de violencia entre los pueblos, los Estados y las religiones, que hace que la movilidad y la diferencia se perciban como un riesgo, una amenaza, y se conviertan en un espacio de manipulación, donde los intereses económicos para unos e ideológicos para otros,encuentran un terreno propicio para dividir e imponerse.
El panorama de conflictos actuales es desesperanzador. El último, del que los medios hablan muy poco es el de la República Centroafricana: especuladores, políticos, fanáticos e intereses de Estado han creado un cóctel donde los incendiarios se convierten en bomberos y las víctimas no tienen más remedio que acogerlos con resignación.
Las verdades que hoy pueden crear la cultura que el mundo necesita para vivir y que son los lugares del diálogo, no sólo de los valores de los que cada uno es portador, sino también de la propia historia con sus tragedias y sus conquistas, las verdades que nadie posee en exclusiva y absolutamente, me parecen bien definidas, de manera negativa, por el Papa Francisco en su primera gran reflexión ofrecida a todas las personas de buena voluntad (las cito en francés, que es la versión que tengo):
- Non à l' économie de la exclusion [ No a la economía de la exclusión ]
- Non à l' idolâtrie de la plata [ No a la idolatría del dinero ]
- Non à la plata que gouverne le monde [ No al dinero que gobiernan el mundo ]
- No a la disparité sociale quien engendro violence [ No a las diferencias sociales que engendran violencia ]
*
Quizás es posible añadir otras negativas, me parece que hay NOs que se pueden enumerar. En el movimiento para decir con qué no estamos de acuerdo descubrimos el acuerdo en los valores fundamentales con los SÍ de cada cultura y de cada pueblo a la VIDA, a la JUSITICIA, a la PAZ y el VALOR de cada persona.
Y creo que ya es suficiente para esta nueva carta, que sólo toca la primera parte de la tuya de después del viaje más allá de tus fronteras y del camino de la búsqueda de lo humano.

Xec