19 de enero de 2014

CORRESPONDENCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

*
CARTA D'ANNA ROSSELL AL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS (19-01-14) /
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS (19-01-14)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
El Masnou, 19-01-2014
*
*
Anna Rossell amb els amics poetes Marcelo Díaz (esquerra) i Felipe Sérvulo /
*
Anna Rossell con los amigos poetas Marcelo Díaz (izquierda) y Felipe Sérvulo
*
Estimat Xec,
*
veig que estem molt d’acord amb la necessitat d’amarar-nos d’aquell esperit antropològic de què et parlava en la meva última carta, el gest respectuós que ens permet acostar-nos vertaderament a l’altre/a i trobar-nos amb l’altre/a. Com bé dius, aquest esperit per a mi és pràcticament un sinònim d’humilitat, perquè és la condició sine qua non, perquè es doni aquell esperit. Jo fins i tot aniria una mica més lluny: ens cal oblidar la nostra veritat si volem trobar realment l’altre/a. Oblidar, no en el sentit literal de la paraula, sinó en el d'obrir-nos absolutament a l’altre/a per voler aprendre d’ell/a, anar-hi amb la profunda convicció i la voluntat d’aprendre coses noves d’ell/a. Això és el que més ens costa, penso jo. Perquè la postura teòrica hi ha molta gent que diu tenir-la, i que fins i tot creu honradament que la té; el problema és creure-ho fins els més íntims replecs de la nostra ànima. Perquè penso que és molt difícil tenir tant de respecte, tanta humilitat. Jo mateixa, que t’estic escrivint això, crec que no la tinc, no en la mesura realment necessària. Sempre hi ha aquell racó que se’ns resisteix, aquella reserva, aquell punt en què considerem que en tal o qual aspecte som superiors, millors, més desenvolupats.

I dius: [...] el que voldria reflexionar en aquesta carta és un altra tipus de trobada entre persones, cultures, economies i Estats, que no tenen res a veure amb aquesta trobada nostra amb l’altre i l’esperit antropològic. Trobades motivades per desitjos i necessitats molt més bàsics i molt poc espirituals. [...]. Aquesta trobada es fa des d’un esperit de rendibilitat financera, de màxim profit i de manteniment del sistema que ha fet del capital el nou rei SOL (conquistadores y coronas). La trobada és, també, la de “desesperados” a la recerca de què viure o fugint del mal viure.

I tens raó. Segons l’Informe anual d’Amnistia Internacional 2013, l’any 2012 hi havia al món 214 milions de migrants, 12 milions de persones apàtrides i 14 milions de persones refugiades, i una de les conclusions de l’informe era que, per a totes aquestes persones s’ha comprovat que el món esdevé cada cop més perillós. No troben lloc al món, el món els és hostil i amenaça la seva existència. La trobada de què tu parles, és motivada per raons econòmiques i d’explotació de gent sense cap escrúpol que va a la caça i captura dels més dèbils, que no tenen més remei que acceptar qualsevol condició denigrant, per treure’n ells/es el màxim profit. D’això no se’n pot dir trobada. Per trobar-se cal una aproximació honrada entre les dues parts, una voluntat –com deia- d’aprendre de l’altre/a, no una voluntat d’explotar l’altre/a. Les empreses del dit primer món que foragiten pobles sencers de cultures desprotegides del seu territori per emportar-se les riqueses de la terra en què viuen, condemnen els/les habitants d’aquestes terres a la mort, perquè no només els prenen les terres ancestrals on vivien, sinó que també els deixen sense la seva cultura, doncs sovint la seva cultura està molt lligada a la seva terra. Malauradament això passa en els països més pobres, a tot el continent africà, a l’Àsia, a Amèrica Llatina... . I és precisament en aquestes zones on més migrants i desplaçats interiors hi ha, desplaçats interiors sovint causats per conflictes bèl·lics que massa vegades tenen a veure amb aquests interessos econòmics i se'ns venen com guerres causades per rivalitats ètniques. No, això no són trobades. Això és una altra cosa. I quan aquests/es migrants arriben a Europa –si és que hi arriben vius- després d’haver passat les penúries que han passat, es troben desprotegits/des i perseguits/des, els/les tractem com criminals. L’Informe anual d’AI 2013 també diu que la Convenció de la Protecció dels Drets dels Migrants de l’ONU, que conté el compromís de protegir els/les migrants i les seves famílies, no l’ha signat cap país europeu (!!!), tampoc els EEUU ni Austràlia, països destí de tants/es migrants. T’ho imagines? I aquest és l’anomenat PRIMER món; primer en què? No en moralitat ni principis; probablement en valors quedaríem a la cua del rànquing. Haurem de concloure que més benestar econòmic va associat amb menys moralitat? Molt probablement sí. Sempre he pensat que les diferències entre rics/ques i pobres, en termes generals i esquematitzant una mica –tan sols una mica-, només s’expliquen si concloem que els/les uns/es vivim a costa dels/les altres.

Si tothom tingués aquell esperit antropològic de què parlàvem, no existiria aquesta explotació, ni cap altra. Perquè aquell esperit arranca del respecte profund a la persona i exclou,  per tant, qualsevol intenció d’obtenir-ne un profit material que no sigui també en just benefici de l’altre/a.

Recordo que l’Hugo Orozco, el salesià que varem visitar a Guadalajara –Mèxic- ens deia que diàriament els EEUU deportaven 60 mexicans/es de retorn al seu país, gent que es trobava sense medis a l’altra costat de la frontera, en un estat de desesperació absoluta; exposats a qualsevol cosa, aquesta gent són carn de canó per a les màfies de tota mena, blanc de rapinyaires, que fan d’ells/es el que volen. Hobbes tenia raó quan deia que l’ésser humà és un llop per a l’ésser humà. Ens queda l’esperança, i la certesa, que aquesta és una veritat dialèctica: també l’ésser humà és l’única esperança per a l’ésser humà.

Una forta abraçada,

Anna
*
*
CARTA DE ANNA ROSSELL AL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS 
(19-01-14) -Traducción al español de Anna Rossell-
*
El Masnou , 19-01-2014
*
Querido Xec,

veo que estamos muy de acuerdo con la necesidad de empaparnos de ese espíritu antropológico de que te hablaba en mi última carta, el gesto respetuoso que nos permite acercarnos verdaderamente al/la otro/a y encontrarnos con el/la otro/a. Como bien dices, este espíritu para mí es prácticamente un sinónimo de humildad, porque es la condición sine qua non para que se dé ese espíritu. Yo incluso iría un poco más lejos: debemos olvidar nuestra verdad si queremos encontrar realmente al/la otro/a. Olvidar, no en el sentido literal de la palabra, sino en el de abrirnos absolutamente al/la otro/a para querer aprender de él/ella ir con la profunda convicción y la voluntad de aprender cosas nuevas de él/ella. Esto es lo que más nos cuesta, pienso yo. Porque la postura teórica hay mucha gente que dice tenerla, y que incluso cree honradamente que la tiene, el problema es creerlo hasta los más íntimos recovecos de nuestra alma. Porque pienso que es muy difícil tener tanto respeto, tanta humildad. Yo misma, que te estoy escribiendo esto, creo que no la tengo, no en la medida realmente necesaria. Siempre hay ese rincón que se nos resiste, aquella reserva, aquel punto en que consideramos que en tal o cual aspecto somos superiores, mejores, más desarrollados/das.

Y dices: [...] lo que quisiera reflexionar en esta carta es otro tipo de encuentro entre personas, culturas, economías y Estados, que no tienen nada que ver con este encuentro nuestro con el otro y el espíritu antropológico. Encuentros motivados por deseos y necesidades mucho más básicos y muy poco espirituales. [...]. Este encuentro se realiza desde un espíritu de rentabilidad financiera, de máximo provecho y de mantenimiento del sistema que ha hecho del capital el nuevo rey SOL (conquistadores y coronas). El encuentro es, también, la de "desesperados" en busca de qué vivir o huyendo del mal vivir.

Y tienes razón. Según el Informe anual de Amnistía Internacional 2013, en 2012 había en el mundo 214 millones de migrantes, 12 millones de personas apátridas y 14 millones de personas refugiadas, y una de las conclusiones del informe era que, para todas estas personas, se ha comprobado que el mundo se vuelve cada vez más peligroso. No encuentran lugar en el mundo, el mundo les es hostil y amenaza su existencia. El encuentro del que tú hablas, es motivado por razones económicas y de explotación de gente sin escrúpulos que va a la caza y captura de los más débiles, que no tienen más remedio que aceptar cualquier condición denigrante, para sacar ellos/as el máximo provecho. A eso no se le puede llamar encuentro. Para encontrarse debe haber una aproximación honrada entre las dos partes, una voluntad -como decía- de aprender del/la otro/a, no una voluntad de explotar al/la otro/a. Las empresas del llamado primer mundo que ahuyentan pueblos enteros de culturas desprotegidas de su territorio para llevarse las riquezas de la tierra en que viven, condenan a los/las habitantes de estas tierras a la muerte, porque no sólo les roban las tierras ancestrales donde vivían, sino que también les despojan de su cultura, pues a menudo su cultura está muy ligada a su tierra. Desgraciadamente esto ocurre en los países más pobres, en todo el continente africano, en Asia, en América Latina... . Y es precisamente en estas zonas donde más migrantes y desplazados interiores hay, desplazados interiores a menudo causados ​​por conflictos bélicos que demasiadas veces tienen que ver con estos intereses económicos y se nos venden como guerras motivadas por rivalidades étnicas. No, esto no son encuentros. Esto es otra cosa. Y cuando éstos/as migrantes llegan a Europa -si es que llegan vivos/as- después de haber pasado las penurias que han pasado, se encuentran desprotegidos/as y perseguidos/as, los/las tratamos como criminales. El Informe anual de AI 2013 también dice que la Convención de la Protección de los Derechos de los Migrantes de la ONU, que contiene el compromiso de proteger a los/as migrantes y a sus familias, no la ha firmado ningún país europeo (!!!), tampoco los EEUU ni Australia, países destino de tantos/as migrantes. ¿Te imaginas? Y ese es el llamado PRIMER mundo; ¿primero en qué? No en moralidad ni principios; probablemente en valores quedaríamos a la cola del ránking. ¿Tendremos que concluir que más bienestar económico se asocia con menos moralidad? Muy probablemente sí. Siempre he pensado que las diferencias entre ricos y pobres, en términos generales y esquematizando un poco - tan sólo un poco-, solamente se explican si concluimos que los/las unos/as vivimos a costa de los/las otros/as.

Si todo el mundo tuviera ese espíritu antropológico de que hablábamos, no existiría esta explotación, ni ninguna otra. Porque aquel espíritu arranca del respeto profundo a la persona y excluye, por tanto, cualquier intención de obtener un provecho material que no sea también en justo beneficio para el/la otro/a.

Recuerdo que Hugo Orozco, el salesiano que visitamos en Guadalajara -México-, nos decía que diariamente los EEUU deportaban 60 mexicanos/as de regreso a su país, gente que se encontraba sin medios al otro lado de la frontera, en un estado de desesperación absoluta; expuestos a cualquier cosa,esta gente es carne de cañón para las mafias de todo tipo, blanco de rapaces que hacen de ellos/as lo que quieren. Hobbes tenía razón cuando decía que el ser humano es un lobo para el ser humano. Nos queda la esperanza, y la certeza, de que ésta es una verdad dialéctica: también el ser humano es la única esperanza para el ser humano.

Un fuerte abrazo ,
Anna